Amb aquests materials, els constructors poden combinar funcionalitat tècnica amb un aspecte estèticament agradable.

Tanmateix, el formigó acostuma a tenir una imatge bastant negativa tot i les propietats tècniques excel·lents d’aquest material siguin reconegudes fins i tot pels més profans. El formigó normalment s’associa a entorns on l’home no se sent especialment còmode. El disseny arquitectònic i, en particular, el color d’un edifici tendeix a ser els factors decisius perquè un projecte es vegi com un èxit o com una estructura lúgubre i monòtona.

Aquesta publicació descriu com es poden utilitzar els pigments per fer un formigó atractiu.

Com s’acoloreix el formigó?

Hi ha moltes maneres de donar al formigó una aparença acolorida.
El mètode més simple, evidentment, és pintar la superfície del formigó, però el problema és que una capa de pintura té una durabilitat limitada, i renovar-la és en molts casos especialment complicat.

Instal·lar la bastida i aplicar una nova capa de pintura no només implica un cost considerable, sinó que en molts casos és tècnicament impossible.
Un altre mètode consisteix a donar al formigó un aspecte més viu utilitzant diferents materials d’agregat.
Tot i així, les possibilitats d’aconseguir un disseny acolorit amb aquest mètode són molt limitades.

En la majoria dels casos, el mètode tirat és integrar el color del formigó. Actualment es disposa d’una àmplia gama de pigments adequats per fer-ho que permeten aconseguir gairebé qualsevol to i tenen una durabilitat pràcticament il·limitada.
La producció de mescles de formigó acolorides no difereix bàsicament de la d’un formigó gris. Ara examinarem quins punts s’han de tenir en compte per produir superfícies de formigó atractives per mitjà de l’addició de pigments.

Molts anys d’observació de productes de formigó acolorits exposats a diferents climes en diversos llocs del món han demostrat que els pigments d’òxids inorgànics poden satisfer els requisits que s’esperen d’un pigment.

El constructor pot triar entre diversos colors. Els pigments d’òxid de ferro (per exemple, els graus Bayferrox) estan disponibles en vermell, groc, negre i marró. Els verds es poden obtenir amb pigment verd d’òxid de crom. Els colors blancs es poden crear amb pigments d’òxid de titani, i els blaus amb pigments lightfast si el formigó es fa amb un ciment de color clar.

Aplicació del formigó

Per treballar amb formigó acolorit preparat, s’apliquen els mateixos principis que per produir superfícies de formigó gris exposades. Tanmateix, cal anar amb compte a l’hora de seleccionar l’agent alliberador. Si se n’aplica massa, entrarà en contacte amb el formigó fresc i tacarà la superfície. Aquest punt, important si es volen obtenir uns resultats perfectes, també cal tenir-lo en compte per a superfícies de formigó exposades no acolorides. L’experiència ha demostrat que es necessita molt poc de temps perquè els treballadors es familiaritzin amb la tècnica d’acoloriment del formigó i puguin obtenir uns resultats perfectes de forma consistent. En tot cas, el fabricant veurà recompensats l’esforç i la cura especials que haurà d’aplicar quan vegi que pot complir amb èxit els desitjos dels arquitectes i els clients pel que fa al color del formigó.

Amb tot el que s’ha dit fins ara, podríem endur-nos la impressió que el procés d’acoloriment del formigó és una tècnica nova, però no és el cas ni de bon tros.
La possibilitat de fer servir pigments de color per acolorir el formigó arquitectònic existeix des de fa ja un cert temps.

En la majoria de casos, és aquesta combinació de disseny i color el que dona a un edifici el seu estil particular.  Cal admetre que el color per si mateix mai no podrà compensar la falta d’una arquitectura atractiva. No obstant això, si l’element de suport en un edifici de disseny atractiu, el resultat serà sens dubte digne d’observar-se.