Com un bastió de formigó, Ludwig Godefroy va projectar la Casa Zicatela de Puerto Escondido com un refugi sobri i auster, una casa pati bolcada sobre si mateixa i oberta a el cel, amb reminiscències a l'antiga arquitectura mexicana en els seus volums interiors escalonats.

L'habitatge es localitza al cim d'un petit turó entre la platja i les muntanyes. En contra del que s'espera que fosuna casa de vacances situada al costat de la mar, l'habitatge es mostra com una edificació tancada i hermètica, un bloc compacte de formigó només perforat per dos grans obertures, l'accés i l'entrada a l'garatge.

Els murs de formigó es mostren amb textura gràcies a les marques d'encofrat. Tot i que les portes fan contrastar la seva materialitat, fusta davant de formigó, i el seu color càlid enfront dels tons grisencs, continuen i reforcen la disposició horitzontal dels taulers de l'encofrat.

Els tancaments de formigó protegeixen un interior obert a dos patis i un estany. El seu caràcter obert i permeable, permet entendre la franja central longitudinal com una concatenació de patis i espais a l'aire lliure. D'aquesta manera, es genera una seqüència espacial molt interessant que ens porta, en una alternança de plens i buits, des de l'espai públic exterior a l'interior de l'habitatge.

Tant a l'exterior com a l'interior, el formigó vist conforma completament l'espai. Sòls continus, sostres i murs realitzats amb el mateix material aporten una total homogeneïtat a l'habitatge. A les marques d'encofrat se sumen, de manera molt localitzada, petites perforacions circulars en els murs, introduint un important contrast d'ombres dins de la seva textura.

Tot aquest còctel fa de la casa Zicatela un projecte auster però singular que, com els seus autors defineixen, es caracteritza per la idea de joie de vivre.

Font: Arquitectura i Empresa

Arquitecte: Ludwig Godefroy

Fotografia: Rory Gardiner